No és la primera volta que somie amb tu, des de que ens vam conèixer i des d'este estiu especialment. Però esta nit, per algun motiu que encara no comprenc ha sigut diferent a la resta, ha sigut més intens.
He tornat a somiar amb tu i m'he adonat més que mai de la forta presència de la porta que has obert durant este estiu. Eixa porta que al principi no sabia ni que existia i que durant agost has obert els meus ulls i me l'has mostrat amb tota claredat, oberta de bat a bat i m'has confós com feia molt de temps que ningú ho aconseguia.
Però tinc dubtes. Tinc dubtes de que eixa porta estiga oberta pels dos costats, tinc dubtes de si hauríem de creuar el llindar i veure què passa, o si ens hauríem de quedar separats, cadascú al seu costat de la porta, fent com si no existira, com si no ens adonarem de la seua presència.
I amb dubtes em quedaré, per por a que estiguera jo imaginant-me eixa porta, per por a que me la tanques en els nassos, per por a que no pugam creuar-la i que siga massa tard per a tornar enrere.
Per por a perdre't.
